La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Aquest primer tram del recorregut per les muralles de Girona s'inicia al Jardí de la Infància, on hi havia, just al límit del riu, el portal del Carme (1), obert en el segle XIV per convertir-se en entrada sud de la ciutat, lloc de començament del carrer del mateix nom. Quan les muralles eren un element de defensa de la ciutat, fins a mitjans del segle XIX, molt més amunt i cap a llevant hi havia el portal dels Socors o d'en Vilanova (al segle XVIII era nomenat "portal Nou"), sense cap més sortida fins al portal de Sant Cristòfol (2).

Vista dels teulats de Girona des del tram de muralla. En primer terme, el centre Maria Gay, i al fons, Sant Feliu i la Catedral

(Ampliar) - Vista dels teulats de Girona des del tram de muralla. En primer terme, el centre Maria Gay, i al fons, Sant Feliu i la Catedral.

A l'inici d'aquest tram es troba el modern portal de les Beates, obert el 1984 per facilitar l'accés al Centre Cultural de la Mercè.
On avui comença la muralla hi havia l'anomenat portal d'en Banyoles, relativament modern, nom que provenia de l'hostal que a partir del segle XIV havia existit en aquest indret, enfront d'una plaça coneguda popularment com a Plaça del Joc de Pilota.
El baluard de la Mercè. Just en el punt que la muralla fa un gir de 125º, hi ha una garita de vigilància, element molt poc freqüent a les muralles de Girona. Aqu&icute; finalitzava el baluard de la Mercè, també anomenat bastió del Carme, que protegia l'entrada sud de la ciutat conjuntament amb el baluard de Sant Francesc, situat a l'altre costat de l'Onyar, a l'extrem sud de la muralla del Mercadal (avui desapareguda).
Ocupava l'espai on actualment hi ha els jardins de les Pedreres, la forma dels quals ajuda a imaginar la que tenia el baluard. Va ser construït el 1654 amb les pedres de l'antic convent del Carme, i durant els setges de 1808-1809 disposava de quatre canons, un morter i un obús dels quals s'encarregava la Companyia d'Eclesiàstics Regulars, amb cent vint homes capitanejats per fra Manuel Cúndaro. El baluard va ser volat pels francesos el 1814 en retirar-se de la ciutat.
Actualment en resten unes poques filades d'un dels seus murs just a la pujada de les Pedreres i un petit tros sota l'esmentada garita.

La torre i el portal del Carme, accés principal de la muralla sud

(Ampliar) - La torre i el portal del Carme, accés principal de la muralla sud. La infraestructura defensiva va ser utilitzada a principis del segle XX per al control dels productes comercials que portaven a terme els burots, situats en els punts principals d'accés a la ciutat. Amadeu Mauri, 1900. CRDI - Ajuntament de Girona.

La torre del Portal Nou. Primera de les torres actualment d'empeus, adossada a la muralla. Aquest nom, d'època moderna, és el mateix que el del portal que es va obrir el 1917 aprofitant una bretxa existent a la muralla. El primitiu portal Nou, també anomenat portal de les Pedreres, estava situat al capdamunt del carrer de la Llebre, després de la torre dels Socors, i va obrir-se a principis del segle XX perquè es va tancar la porta dels Socors un temps. Era de punt rodó i, malgrat que actualment està tapiat, encara és perfectament visible des de l'exterior de la muralla.

Espadanya del centre Maria Gay. A través de l'ull esquerra, s'observa la torre de les AigÜes, i del dret, el campanar de l'Ajuntament

(Ampliar) - Espadanya del centre Maria Gay. A través de l'ull esquerra, s'observa la torre de les AigÜes, i del dret, el campanar de l'Ajuntament.

La torre i el portal dels Socors. Aquest conjunt està defensat per un potent tambor de murs gruixuts i completament espitllerat. La importància d'aquest portal rau en el seu ús com a porta principal de comunicació amb els forts de les Pedreres. Des de l'exterior de la muralla es pot entrar en el tambor defensiu per observar-ne el doble portal i el parament espitllerat del camí de ronda.
[Portal i torre dels Socors]

Vista del barri del Mercadal des de la muntanya de les Pedreres. En primer terme el tram de la muralla comprés entre la torre del Portal Nou i la torre dels Socors. Al fons, d'esquerra a dreta, les torres de l'església del Sagrat Cor, les naus de la fàbrica Gróber i el campanar de l'església de Santa Susanna i de les Bernardes. Al centre, la plaça de Braus de Girona. 1910-1918

(Ampliar) - Vista del barri del Mercadal des de la muntanya de les Pedreres. En primer terme el tram de la muralla comprés entre la torre del Portal Nou i la torre dels Socors. Al fons, d'esquerra a dreta, les torres de l'església del Sagrat Cor, les naus de la fàbrica Gróber i el campanar de l'església de Santa Susanna i de les Bernardes. Al centre, la plaça de Braus de Girona. 1910-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Inici de la muralla des del Jardí de la Infància. En primer terme, el refugi antiaeri

(Ampliar) - Inici de la muralla des del Jardí de la Infància. En primer terme, el refugi antiaeri.

Torre del carmen y muro de los invencibles en Gerona. Gravat de 1851

(Ampliar) - Torre del carmen y muro de los invencibles en Gerona. Bernardo Rico y Ortega. Gravat de 1851. SGDAP - Ajuntament de Girona.

Restes del baluard de la Mercè

(Ampliar) - Restes del baluard de la Mercè.

Vista general de la muralla de les Pedreres. S'observen la torre del Portal Nou, la dels Socors i la de Sant Domènec. 1917-1936

(Ampliar) - Vista general de la muralla de les Pedreres. S'observen la torre del Portal Nou, la dels Socors i la de Sant Domènec. 1917-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Tram de muralla del riu a l'altura del Portal del Carme. Al fons a l'esquerra, el portal de l'Àngel i la palanca d'en Vila. 1901-1902

(Ampliar) - Tram de muralla del riu a l'altura del Portal del Carme. Al fons a l'esquerra, el portal de l'Àngel i la palanca d'en Vila. 1901-1902. Amis Unal d'Ala. CRDI - Ajuntament de Girona.

Gironne. Dessiné par A. Bertau - 1711

(Ampliar) - Gironne. Dessiné par A. Bertau - 1711. Bibliothèque nationale de France. S'hi observa el poderós baluard de la Mercè anomenat al plànol "Bastion des Carmes".

Vista panoràmica amb la muralla de les Pedreres en primer terme. 1896-1901

(Ampliar) - Vista panoràmica amb la muralla de les Pedreres en primer terme. 1896-1901. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Disposava de cos de guàrdia i estava defensat per una massissa torre medieval i per un tambor defensiu que ocupava bona part de l'actual Jardí de la Infància. Tot el conjunt va ser enderrocat el 1901, juntament amb el tros de muralla annex en direcció a les Pedreres. - Tornar al text

(2) - A finals del segle XVIII i principis del XIX, en atravessar el riu Onyar la ciutat, la dividia en dues parts que precisaven defensa a cada costat, amés de comunicació entre elles. Així, hi havia portals amb cos de guàrdia a la part exterior, mentre que a la cara del riu i llocs per passar a les palanques només hi havia portalets ams rastrells o ponts llevadissos. En aquest primer tram de muralla hi havia un d'aquests portals guardats, el del Carme. El de Sant Cristòfol havia tingut el privilegi de ser guardat per personal de la Seu a més de la prerrogativa de ser, en cas de necessitat, el darrer en tancar-se i el primer a ser obert. ("Girona. Any 1801", Benet Julià Figueras. - Tornar al text


Bibliografia

● "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN-84-8415-751-2.
● "La muralla de Girona". Jaume Prat i Pons, Jordi Pericot i Dilmé. Ajuntament de Girona, 2008.


Decoració antropomòrfica sota una garita de la muralla. Jardins de la Muralla

(Ampliar) - Decoració antropomòrfica sota una garita de la muralla. Jardins de la Muralla.

Garita de la muralla. Jardins de la Muralla

(Ampliar) - Garita de la muralla a la zona de la Mercè. Jardins de la Muralla.

Muralla de les Pedreres, amb la torre del Portal Nou en primer terme i més enllà la torre dels Socors

(Ampliar) - Muralla de les Pedreres, amb la torre del Portal Nou en primer terme i més enllà la torre dels Socors, 1930-1940. Autor desconegut.
CRDI - Ajuntament de Girona.

Monument Contra l'invasor, situat als jardins de l'inici de la muralla al Jardí de la Infància

(Ampliar) - Monument "Contra l'invasor", situat als jardins de l'inici de la muralla al Jardí de la Infància.

Portal i torre del Portal Nou

(Ampliar) - Portal i torre del Portal Nou.

La torre del Portal Nou

(Ampliar) - La torre del Portal Nou.

Detall del tram de muralla

(Ampliar) - Detall del tram de muralla.

La torre del Portal Nou

(Ampliar) - La torre del Portal Nou.

Restes del baluard de la Mercè

(Ampliar) - Restes del baluard de la Mercè.

Muralla i garita als jardins de les Pedreres

(Ampliar) - Muralla i garita als jardins de les Pedreres.

Tram de muralla amb la torre del Portal Nou

(Ampliar) - Tram de muralla amb la torre del Portal Nou.


[Portal i torre dels Socors]


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés