Després de la remodelació i l'ampliació medieval de les muralles de la ciutat, aquestes varen ser reforçades amb un seguit de torres de planta quadrada i cilíndriques. Al tram de muralla del Mercadal s'hi varen adossar divuit torres semicirculars separades entre 50 i 70 metres entre si.
El segle XVII, i d'acord amb les necessitats defensives de l'època, es varen reforçar amb un sistema de baluards i fossats a la meitat occidental de la ciutat, que protegien l'àrea encarada al Pla de Girona, mentres que la meitat oriental, la banda de muntanya, quedava protegida pels forts, reductes i castells dels turons propers.
A la dreta de l'Onyar es bastiren els de Sant Pere, de les Sarraïnes, de Sant Cristòfol, de la Mercè, de l'Areny i de Sant Narcís, i a la muralla del Mercadal, els de Figuerola, de la Santa Creu, del Governador, de Santa Clara i de Sant Francesc, més el petit baluard exterior anomenat lluneta de Bournonville.
Aquest poderós sistema defensiu va ser determinant durant la Guerra del Francès. Amb l'abandó de Girona pels francesos el 1814, aquests varen volar els elements defensius més significatius. A partir de mitjans del segle XIX, els murs varen perdre importància defensiva, i varen esdevenir un destorb per l'especulació i el creixement urbanístic.
A partir del primer terç del segle XX, es varen enderrocar muralles, i amb elles, els baluards que les reforçaven.