La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Les voltes de la Rambla

El segle XII l'actual Rambla era la prolongació cap els arenys del riu Onyar de la plaça del mercat. En urbanitzar-se la zona, les primeres cases arribaren a la línia interior de la Rambla, ja a finals del XII. Durant els primers anys del XIII, es va construir un mur de contenció que protegia el nou barri de les escomeses de l'Onyar. El batlle reial va començar a atorgar llicències per construir sobre el carrer que passava entre les façanes i el mur de contenció (entre 1203 i 1252). Per assegurar la lliure circulació per la via pública, els veïns havien d'aixecar els pilars propis fonamentats en el mur i, per damunt, els arcs que havien de suportar les ampliacions de les cases bastides sobre el carrer. Aquest és l'origen de les voltes de la Rambla. Els diversos trams tenien diferents noms, basats en oficis i comerços: les voltes dels Esparters, les de la Merceria...
De les voltes fins l'Onyar s'hi continuava celebrant el mercat, amb nombroses parades fixes, reglamentades i organitzades, en sectors diferenciats: la plaça de les Cols, les taules dels canvistes, la peixateria nova i la plaça de la fruita.


[Més imatges i informació]
Les voltes de la Rambla de la Llibertat

(Ampliar) - Les voltes de la Rambla de la Llibertat.

Els ajusticiats de la Rambla

Sota les voltes de la Rambla s'hi poden observar tres capitells amb una imagineria ben curiosa. En un s'hi representa una figura amb barret, meitat home meitat cargol, que toca una mena de flauta; en un altre, un home que toca un sac de gemecs, i, en el tercer, una testa amb una venerable barba molt llarga i ales de vampir.
Diverses versions expliquen la significació llegendària o històrica d'aquestes sorprenents figures.

Relleu a les voltes de la Rambla Relleu a les voltes de la Rambla

[Les llegendes]
Relleu a les voltes de la Rambla

(Ampliar) - Relleu a les voltes de la Rambla.

Plànol de París

Un dels elements més insòlits que es poden observar a la Rambla de la Llibertat és un plànol de París situat al sostre de les voltes. La troballa per sorpresa de la pintura es va fer quan les brigades municipals es disposaven a netejar i a repintar la zona. El descobriment va permetre situar la data d'elaboració cap a finals del segle XIX.
Situat al final dels porxos, representa la zona centre de la ciutat, amb l’illa de la Cité i el Louvre.
Es tracta d’una pintura al tremp del segle XIX, pintat pel decorador gironí Salvi Camós i Ventura (Girona, 1835–1914) com a reclam publicitari de la botiga de Dolors Solana, Merceria – Perfumeria Emperatriz, avui desapareguda, que s'anunciava com "corsetería parisién", coneguda popularment com “la parisién” per la gran varietat de perfums francesos i anglesos que venia. Va ser restaurat l'any 1982 per l'artista Ricard Renart Castells.


Plànol de París al sostre de les voltes de la Rambla

(Ampliar) - Plànol de París al sostre de les voltes de la Rambla.

Finestres medievals

L'agrupació de la població al voltant del focus mercantil de la ciutat ja és patent al cens de 1462, on s'indica com un dels llocs més poblats de Girona. El 1574 ja va ser necessari engrandir la plaça cap a l'Onyar.
Alguns edificis del costat contrari al riu encara presenten elements arquitectònics als finestrals que daten dels segles XIII al XV: caps humans i figuracions zool&ogiques soporten les decoracions de les obertures gòtiques, elements que cal caçar visualment, durant la primavera i l'estiu, entre les fulles dels til·lers que, en el seu moment de floració perfumen l'indret i els carrers que l'envolten.

Detall de finestral gòtic Detall de finestral gòtic

Detall de finestral. Segles XIII-XV

(Ampliar) - Detall de finestral. Segles XIII-XV.

Sala Fidel Aguilar

Obra de Joaquim Maggioni i Castellà (1928), inicialment projectat per a Biblioteca Municipal, reflecteix la vessant monumentalista del Noucentisme. La composició de les façanes amb elements procedents del repertori classicista, estructura l'edifici amb un ordre i unes simetries pròpies de l'arquitectura burgesa que la Dictadura de Primo de Rivera havia imposat a les construccions públiques.

Disseny de l'arquitecte Maggioni. 1920-1928

(Ampliar) - Disseny de l'arquitecte Maggioni. 1920-1928. CRDI - Ajuntament de Girona


Sala Fidel Aguilar

(Ampliar) - Sala Fidel Aguilar.

Edificis moderns... i modernistes

Els edificis que actualment existeixen al cantó de l'Onyar són reedificacions, majoritàriament del segle XIX, de les antigues construccions damunt la muralla.
Quan el 1875 es va decidir enderrocar les Voltes dels Esparters, acció qualificada d'"important millora per a la ciutat", encara existien unes "casetes" a la rampa situada al davant, possiblement un mercat projectat el 1870, en el lloc ocupat avui, en part, per la Oficina de Turisme i la Sala d'Exposicions, edifici construït el 1928.
L'estructuració de la Rambla actual procedeix del projecte d'alineació de 1875, si bé amb dos passatges laterals. A aquesta intervenció la seguiren diverses reformes el 1884, 1890 i 1892.
L'actual configuració és obra de Juan Gordillo (1959), que va suprimir el passatge lateral del cantó dels porxos i amplià lleugerament el del cantó del riu Onyar.


[Més imatges i informació]
La casa Norat. Detall de la façana amb la Catedral a fons

(Ampliar) - La casa Norat. Detall de la façana amb la Catedral a fons.

La casa Norat

Segons projecte de l'arquitecte Joan Roca i Pinet (1912-1913) es tracta de la reforma d'una casa preexistent d'acord amb els esquemes del Modernisme neogòtic. Presenta uns suggestius esgrafiats amb motius florals en el cos centra de l'edifici. A la tribuna, unes escultures figurades, treball de l'escultor Joan Oliver de Bezzi, també conegut per ser l’autor del lleó i de la columna del Monument als Herois del 1808 de la plaça Calvet i Rubalcaba (1909).
També hi apareixen dos caps femenins plenament treballats amb estètica modernista, als vèrtexs, i, al centre, dos dracs alats, característics de l'època, que sostenen uns cercles on hi apareixen les inicials "J.P. - J.N.". Aquestes inicial corresponen a Josep Norat i Turbau i la seva esposa Joaquima Puig i Monserrat van ser els qui la varen fer edificar el 1912.
Cal esmentar també els vitralls de la part superior de la tribuna, amb dues fantàstiques libèl·lules. La façana va ser restaurada l'any 1995.


[Més imatges i informació]
Detall de la façana de la casa Norat

(Ampliar) - Detall de la façana de la casa Norat.

Punt de Trobada - Nummulit

El Punt de Trobada de la Rambla és una ubicació estratègica de retrobament per a molts visitants i gironins.
Situats a terra, les peces de bronze de la foneria Barberí, de forma ovalada, representen tres nummulits que fan referància a la pedra de Girona, majoritàriament d'aquests fòssils, i al seu lligam amb la ciutat. La pedra nummulítica amb la seva semblança a empremtes digitals representa la funció d'aquest indret de la ciutat: un punt de trobada al cap d'avall de la Rambla. El treball, obra de Clara Oliveras i Dolors Picazo, va ser instal·lat el 1999.


[Més imatges i informació]
Detall de l'escultura Nummulit

(Ampliar) - Detall de l'escultura Nummulit.


[Tornar] -----Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés