Fa olor d'incens i de confessionari. És dona de rosaris i d'aigua beneïda, i de tant en tant encara enyora les misses en llatí. Si la Pericota és el Carnestoltes, la Beneta és la Quaresma. Les campanades a Maitines que se senten tan bé al seu barri, la desperten cada dia. Té la casa plena d'imatges de sants i d'estampes de la Verge. El seu plat preferit és el bacallà amb panses, patates i allioli negat... per allò de que fa Quaresma.
Ens pot explicar un munt d'històries relacionades amb el seu carrer, la primera via important de Girona, el "cardo maximus" de l'antiga Gerunda. la ciutat romana fundada per decisió de Gneu Pompeu Magne el 77 aC. A l'Edat Mitjana aquest carrer formava part del barri dels jueus, el Call, escenari de les alegries i tristeses de la comunitat jueva gironina, que va donar figures tan cabdals com Bonastruc ça Porta.
Imprescindible el passeig pels carrers perpendicular, el de Sant Llorenç, la pujada de la Pera i el carrer de Cúndaro. Arribats a aquest punt, la Beneta ens explica la llegenda del "fantasma de la jueva", relacionada amb els seus carrers.
|
Dibuix de Carles Vivó, editat per Recorda-te'nFigura de paper maixé, gentilesa de Recorda-te'n(Ampliar) - Escales del carrer de Sant Llorenç.[L'itinerari] --------------- |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |