Isabel Oliva i Prat va néixer a Girona el 1924. En acabar els estudis de magisteri i música, va exercir l'ensenyament. Els darrers anys ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals hi ha Jardí retrobat i Contrallum amb orquídia (Premi Mossèn Narcís Saguer 2001 i 2004 de Vallgorguina), Fil de vidre (Premi Marta Oleart 2002 d'Alella), Tema amb variacions (segon Premi Margarida Wirsing 2003 de Sant Feliu de Guíxols), el recull "Rellotge de vidre" dins d'El fil de sorra (Premi Joan Teixidor de Poesia de la ciutat d'Olot. Haikus en línia 2004), Viatge d'hivern (Premi ex-aequo de Poesia Enric Gall d'Òmnium Cultural de Terrassa) i Quadern de botànica (Premi de l'Ajuntament de Sant Gregori 2004). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha editat L'instant de l'àngel i Col·leccionista de tardes, poemes del barri antic de Girona. També col·labora a La Revista de Girona i a Senhal, a més d'altres publicacions culturals. Amb el llibre L'estoig del violí, Isabel Oliva ha obtingut el Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2007.

(Extret del llibre L'estoig del violí).

VIOLÍ DE VIDRE

Només la mort podria arrabassar-li
el seu violí que sonava com
si unes mans invisibles tensessin les cordes
amb un arquet màgic. Era una noia japonesa
que tocava com a solista en un quintet de cambra.
Havia viatjat arreu del món.

Aquell dia, enregistrava un disc
de música barroca
i després de fer-se una fotografia
amb un colom a la mà, sobre el pont del Loira,
interpretava més lent que mai
el seu adagio.

Només la mort pogué arrabassar-li
el seu violí que sonava diàfan
com l'aigua.