La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els origens de la institució i de l'edifici. Els antecedents de l'Hospici es troben en la institució de la Pia Almoina del Pa de la Seu, i en la Casa de Misericòrdia, nascuda del llegat testamentari d'Ignasi de Colomer i de Cruïlles. Al segle XVIII la pràctica de la beneficència pública experimentà una important transformació. Els pobres marginats formaven una població nombrosa, que augmentava espectacularment en les situacions de carestia provocades per les males collites, i per afrontar aquestes situacions, s'havia anat desenvolupant des de l'Edat Mitjana una xarxa assistencial formada per institucions entorn el món eclesiàstic, finançades a partir de donacions de persones caritatives i per la mateixa església.

Sala de lactància de l'antic Hospici de Girona. 1911

(Ampliar) - Sala de lactància de l'antic Hospici de Girona. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

La unificació i reforma d'aquestes institucions s'iniciaria el 1763, any de la mort d'Ignasi de Colomer i de Cruïlles, qui deixava en el seu testament un important llegat amb la finalitat de construir i mantenir una casa d'acolliment per a “dones perdudes o a punt de perdre’s” (1). També fixava que els marmessors quedaven obligats a complir l'encàrrec dins del termini màxim de sis anys.
Després de considerar totes les possibilitats d'emplaçament que en aquell moment es presentaven, varen decidir construir el nou edifici en un espai davant el nou Hospital de Santa Caterina (1679), espai que estava ocupat per petites cases de diversa propietat, i per grans hortes. Era una zona molt tranquil·la, dins les muralles de la ciutat, però separada del centre urbà, un lloc ben airejat i assolellat i dotat d'aigua abundant. L'espai limitava a l'est amb el carrer de Fontanilles; al sud amb la plaça de l'Hospital, que en la seva part més occidental feia una rampa que s'enfilava a la muralla; a l'oest amb la muralla de la ciutat, el traçat de la qual coincidía amb l'actual Gran Via de Jaume I; i al nord, l'actual carrer Nou, fins al seu encreuament amb l'actual carrer Grober.

Últim testament d’Ignasi de Colomer i de cruïlles (1763)

(Ampliar) - Últim testament d’Ignasi de Colomer i de cruïlles (1763). Arxiu històric de Girona. Publicat a l'article "Entre el correccional i l’orfenat", op. cit.

Dins aquesta àrea hí havia petites cases amb el seu corresponent hort i a més unes hortes grans, en la part més al nord, que pertanyien a petits propietaris, artesans, beneficiats de la Catedral, i a la Col·legiata de Sant Feliu. El carrer de Fontanilles començava a la plaça de Sant Francesc, travessava d'esviaig el descrit solar i s'acabava a la plaça de l'Hospital, aproximadament on avui es troba ia porta principal de la Casa de Cultura.

Grup de monges paüles al pati de l'antic Hospici de Girona. 1960

(Ampliar) - Grup de monges paüles al pati de l'antic Hospici de Girona. 1960. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Per tal de donar una forma més homogènia al solar, s'obtingué de l'Ajuntament autorització per a desviar l'esmentat carrer cap a l'est, donant-li la forma irregular que avui té. Un carrer que discorria en mig de les hortes anava del de Fontanilles fins a la muralla, en sentít paral·lel a l'actual Avinguda de Sant Francesc. Més al sud, i també iniciant-se en el de Fontanilles, sortia el carrer de Plantafabes, en angle recte, en terrenys avui ocupats per l'edifici de la Casa de Cultura.
Els terrenys s'anaren adquirint successivament, primer per part de la Misericòrdia, posteriorment per la Junta de l'Hospici, fins a completar la propietat total del solar. El 22 de juny de 1765 es col·locava la primera pedra de la Casa de Misericòrdia que s'estenia per la part mes oriental de l'actual edifici de la Casa de Cultura, arribant pel costat contrari fins a la capella i la porta principal. Les obres de construcció durarien fins al mes d'agost del 1769.

Pati interior de l'antic Hospici de Girona. 1911

(Ampliar) - Pati interior de l'antic Hospici de Girona. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

Unificació d'institucions. El Real Consejo de Castilla, en data 30 de gener de 1765, oficiava al bisbe de Girona Manuel Antonio de Palmero, sobre la conveniència i la possibilitat d'establir un Hospici General, que es podria unir a la Casa de Misericòrdia, i a més podrien aportar-s'hi les rendes de la Pia Almoina i altres institucions, que ja quedaven desfassades.
La Pia Almoina del Pa de la Seu, que ocupava l'edifici de la plaça de la Catedral, avui seu del Col·legi d'Arquitectes, dues vegadas per setmana feia un donatiu de pa a tots els pobres que s'hi presentaven. Segons documents de l'època hi acudien gran quantitat de persones, no tan sols de la ciutat, sinó que també en venien de molts pobles de la comarca (2).

Pati de l'antic Hospici de Girona. 1925

(Ampliar) - Pati de l'antic Hospici de Girona. 1925. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Amb la creació de la nova institució s'acollirien degudament les persones de qualsevol edat que es trobessin en una necessitat real de rebre atenció. També s'organitzarien dins del nou establiment tallers per a donar ocupació als que fossin capaços d'exercir algún treball; amb el que al temps que se'ls faria un bé a ells, s'ajudaria al manteniment de la institució.
El projecte va ser, en general, ben acollit pels diversos estaments de la ciutat, exceptuant el paborde de la Pia Almoina, que s'hi va oposar formalment. No obstant, això no va impedir que el projecte anés endavant. Es va acordar reunir en una matelxa institució la Casa de Misericòrdia i el nou Hospici. S'adquiriren noves finques, dins del solar abans descrit fins a obtenir la total propietat, i s'encarregà a técnics competents la inspecció de les obres de construcció i l'estudi de la possibilitat d'ampliació fins a obtenir un únic edifici amb les dimensions suficients.

Menjador de l'antic Hospici de Girona. 1925

(Ampliar) - Menjador de l'antic Hospici de Girona. 1925. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Es va crear la "Junta del Real Hospicio" que per primera vegada es reuní el 28 de febrer de 1774. Redactaren el projecte els arquitectes gironins Ignasi Albrador i Narcís Soriano. El 1776 la "Junta de Madrid" reduïa i modificava els plànols d'Albrador i Soriano. Finalment el "Real Consejo de Castilla", que designà al famós arquitecte Ventura Rodríguez perquè estudiés a fons el projecte, i hi va fer importants esmenes, el 26 de març de 1776 aprovava definitivament els plànols. Es va convocar la corresponent subhasta, amb tots els requisits de consuetut, i n'obtíngué l'adjudicació el contractista gironí Agustí Cabot.
El 1781 ja estava la nova institució en ple funcionament. Durant l'execució s'encarregà a l'arquitecte barceloní Marià Enrich que revisés els treballs que s'estaven fent, qui ordenà algunes correccions en l'execució. Acabada l'obra de fàbrica es varen adquirir els llits necessaris, i també la resta d'utensilis i roba, per poder acollir als pobres.

Resum despeses pels diversos conceptes

Pati exterior de l'antic Hospici de Girona. 1911

(Ampliar) - Pati exterior de l'antic Hospici de Girona. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

La nova institució, en funcionament. Acabada l'obra i equipat l'edifici, la institució començà a funcionar. S'hi varen acollir els indigents i en els tallers establerts es donà feina als qui eren capaços de realitzar-ne. El bisbe Tomàs de Lorenzana, tan bon punt prengué la direcció del bisbat s'ocupà de la naixent obra, de la que bona part se li pot atribuir. El 23 de març del 1776 a la notaría episcopal s'aixecava acta de fundació del "Real Hospicio", adjuntant-hi la "Casa de Misericordia".

Vista de l'Hospici des de l'avinguda de Sant Francesc. En primer terme, el pati que posteriorment es convertiria en la plaça de la Diputació. A la dreta, un tram de la muralla de Jaume I. 1905

(Ampliar) - Vista de l'Hospici des de l'avinguda de Sant Francesc. En primer terme, el pati que posteriorment es convertiria en la plaça de la Diputació. A la dreta, un tram de la muralla de Jaume I. 1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 2 d'octubre del mateix any s'hi aplicaven rendes de diverses obres pies administrades pel bisbat. El 21 de setembre de 1780, 29 de marc de 1781 i 24 d'octubre de 1781, expedia cartes pastorals dirigides a tots els seus diocesans, en les que oferia els serveis de l'Hospici, i dictava disposicions per a l'acolliment dels asilats, i per a la recollida de donatius i l'aplicació de rendes. El 19 de desembre de 1785 s'aprovaven les "Ordenanzas para régimen y govierno de la Real Casa de Hospicio y Misericordia aprobadas por el Real y supremo Consejo de Castilla". La dedicació de l'edifici que en va fer el 1780 el bisbe Tomàs de Lorenzana hi incloïa els homes “invàlids i rodamóns”. En aquest moment, es va produï la separació física per sexes, “a la dreta, les dones i a l’esquerra, els homes" (3).

Consulta mèdica de l'antic Hospici de Girona. 1911

(Ampliar) - Consulta mèdica de l'antic Hospici de Girona. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

Com a conseqüència de la Guerra del Francès, que provocà la destrucció de l'Hospital Militar, situat a la plaça de Sant Francesc, una part de l'edifici de l'Hospici es dedica a Hospital. Aquesta situació que havia de ser provisional es perllongà durant una bona part del segle XIX (4). El 1803, arran d’una disputa amb l’Hospital, situat just davant, l’Hospici es faria càrrec també dels nadons.
A finals del segle XIX i primera meítat del XX funcionaren amb molta eficàcia els tallers de fusteria, sastreria, sabateria, escoles primàries, escola de música, amb una banda, i també un taller d'impremta, on durant molts anys s'hi estampà el Butlletí Ofícial de la Provincia. També s'hi realitzaren treballs per encàrrec de particulars, especialment monografies de tema gironí. Del 1876 al 1895 s'hi imprimí la "Revista de Girona". Els tallers de l'Hospici, a més de cobrir algunes de les necessitats de la institució, eren escoles de treball, en una època en què encara no existien al nostre país.

Pati de l'antic Hospici de Girona. 1925

(Ampliar) - Pati de l'antic Hospici de Girona. 1925. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durant la Guerra Civil unes sales de la part oriental de l'edifici s'utílitzaren per Hospital de Sang. A mitjans de 1938, es va construir, al pati de l'Hospici, un refugi antiaeri, inacabat, per protegir els veïns de la zona i els treballadors de la propera fàbrica Grober (5).
Acabada la guerra, es començà a aconsiderar un canvi a fons de l'organització i en la possible aplicació de l'edifici i els seus patis a altres objectius. En els anys quaranta, durant les Fires, s'hi instal·là una exposició agrícola que ocupava algunes naus i una bona part del gran pati. Al mateix temps la Diputació planejà una nova configuració dels establiments benèfics, pensant en deixar lliures els edificis de l'Hospital i l'Hospici i vendre els terrenys del seu entorn, amb el que es possibilitava una reforma urbanística d'una part molt important de la ciutat. Es pensava, erròniament, que de la venda deis terrenys se'n treuria la quantitat de diners suficient per bastir els dos nous edificis.

L'edifici de l'Hospici. En primer terme la muralla de l'actual Gran Via de Jaume I. 1890

(Ampliar) - L'edifici de l'Hospici. En primer terme la muralla de l'actual Gran Via de Jaume I. 1890. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Al buscar la zona d'emplaçament de les noves instal·lacions benèfiques es varen considerar diverses zones: Palau, Montilivi, Puig d'En Roca, i finalment es decidiren per aquest últim lloc. S'adquiriren terrenys i s'encarregaren els projectes a l'arquitecte de la Diputació, Joaquim M. Masramon de Ventós, amb la col·laboració de Ferran Ventós i Serra.
Complicacions de tipus polític, administratiu i personal desbarataren els primers plans, ocasionant un canvi de prioritats. Es va deixar de banda l'Hospital començat a construir, que anys després es transformaria i dedicaria a Geriàtric, i s'avançà en la construcció del nou Hospici al Puig d'En Roca, que es va inaugurar l'abril del 1963.

Façana de l'antic Hospici de Girona. 1911

(Ampliar) - Façana de l'antic Hospici de Girona. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

D'Hospici a Casa de Cultura. Cap a 1945 ja s'havia considerat la idea de dedicar tot el vell edifici de l'Hospici a activitats culturals i educatives, i ja s'emprava el pompós nom de "Palacio de la Cultura". El 29 d'octubre de 1951 s'inauguraven les noves instal·lacions de la Biblioteca Pública, que estava ubicada a l’Institut Vell del carrer de la Força, i el 1956, s’hi creà la secció infantil i juvenil i s’hi instal·là a l’antic pavelló de lactància de l’Hospici.

Pati de l'Hospici. Domènec Fita. 1946. Oli sobre tela, 81x100 cm

(Ampliar) - Pati de l'Hospici. Domènec Fita. 1946. Oli sobre tela, 81x100 cm. Fundació Domènec Fita.

Les dimensions de l'edifici varen motivar que es fessin diversos projectes, un dels quals consistía a dedicar a Museu les dues primeres plantes de la part esquerra, mentre es destinava tota la part dreta a Biblioteca, Arxiu Històric i aules d'extensió cultural. Amb l'ajuda del Ministeri d'Educació i de la Caixa d'Estalvis Provincial, la Diputació anà avançant en la transformació de l'edifici, mentre es consolidaven alguns elements estructurals i es renovava totalment la teulada.

Una monja amb un grup de mainada a l'exterior de l'Hospici. 1950

(Ampliar) - Una monja amb un grup de mainada a l'exterior de l'Hospici. 1950. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1966 s'inaugurava la Casa de Cultura (oficialment, com a "Casa de Cultura obispo Lorenzana"), que ocupava tota la part dreta de l'edifici; la part esquerra s'havia ja destinat a sales d'exposicions. El 1969 començà a funcionar al primer pis esquerra la Secció de Lletres del Col·legi Universitari, i l'any següent es dedicava el segon pis a la Secció de Ciències. Més tard es muntava a la planta baixa esquerra el Serveí d'Excavacions Arqueològiques i Conservació de Monuments. L'antiga capella de l'Hospici es va dedicar a Auditori, i l’actual pati petit, el que havia estat la biblioteca, formaven la Casa de Misericòrdia.

Placa commemorativa a l'entrada de la Casa de Cultura. 1951

(Ampliar) - Enric Homet (esquerra) i Domènec Fita l’any 1932 fent manualitats durant la visita del president de la Generalitat Francesc Macià al centre. Col·lecció particular Domènec Fita.

Placa commemorativa a l'entrada de la Casa de Cultura. 1951

(Ampliar) - Placa commemorativa a l'entrada de la Casa de Cultura. 1951.


Notes

(1) - “Vull, ordeno y disposo que, immediatament de seguida la mia mort, en sufragi de la mia Ànima, la fundació i dotació de una casa baix lo nom de Nostra Señora de Misericòrdia, a fi de recullir y sustentar Minyonas Pobras que se trobaran desemparades, a saber, unes que se troban perdudes o se han comensat a perdre en costum, i altres que encara son innocents però están en perill de perdrerse”. (C. XIcola Mutos, "Entre quatre parets"). [Tornar al text]

(2) - Aquest moviment de gent per camins poc vigilats i controlats presentava molt perills, tan pels que es desplaçaven, com també per aquells que tenien les seves terres o cases en els llocs de pas; aquests transeünts no sempre tenien un comportament correcte. Per altra banda aquesta obra caritativa fomentava la vagància, fent que visquessin de la caritat pública moltes persones aptes per al treball, al camp o la indústria, en un temps en què la ma d'obra era escassa. (Enric Mirambell, op. cit).
Josep Ignasi de Castellví, alcalde major de Girona l'any 1772, i un dels principals impulsors de l'Hospici, aclareixen l'utilitat que tenia aquesta mena d'establiment: "Se evitarian los perniciosos efectos de la vagabundez, se daria algun estimulo a las Fabricas, se aumentaria el comercio, sobre todo quedarian mas seguros en sus propias casas los labradores, hacendados y demas vasallos utiles de su magestad". (R. Alberch i J. Quer, op. cit). [Tornar al text]

(3) - La historiadora Céline Xicola Mutos ha fet recerca en els registres d’entrada i ha localitzat, majoritàriament, que eren marits i pares els qui deixaven dones i filles a la Casa de Misericòrdia. “Era un traspàs de l’autoritat”, explica: “La família no podia assumir la criatura i la deixava allà per recuperar-la més endavant, però amb la mortalitat difícilment es podia.” Xicola diferencia en tres tipus de dones les que anaven a una “casa de càstig”: les orfes, “les dones adultes que hi van voluntàries perquè allà tenen un sostre i hi poden fer alguna feineta com ara confecció” i les “dones que tanquen les autoritats religioses o el marit, que van a càstig”. Així, ha trobat factures en llibres de comptes a càrrec de “grillons”. [Tornar al text]

(4) - Céline Xicola Mutos esmenta que el 1816 només quedaven “número muy corto de enfermos militares, a punto de pasar al hospital de paisanos". El que semblava una situació transitòria i de ràpida solució, es complicava el 1829 quan es cedia una part de l’edifici per instal·lar-hi un hospital militar permanent. Els asilats hagueren de “ser despedidos, reducidos a un estrecho local, se destruyeron las fábricas que servían para su instrucción y quedaron frustradas las intenciones de su fundador". A més, l’edifici encara no s’havia recuperat del setge anterior, presentant nombrosos desperfectes i faltant “la mayoría de las ventanas carecen de vidrios, faltan puertas y algunos tabiques se encuentran derribados". [Tornar al text]

(5) - Jaume Prat, a l'inèdit "Amagats sota terra. Testimonis de la Guerra Civil a Girona", en el capítol dedicat a Domènec Fita, transcriu els records que l'artista que el descriu: "[...] En Domènec recorda que a mitjans de l’any 1938, al pati de l'Hospici (actual Casa de Cultura), entre els patis dels nens i les nenes, davant mateix de les casetes-taller de lampisteria, sastreria, sabateria i fusteria que discorrien paral·leles al carrer Nou, s’iniciaren les obres d’excavació d’una gran rasa d’uns 40x10 metres. "Després també es va fer un refugi davant dels tallers que agafava els dos patis, hi van fer un sot, bueno, un forat enorme i van arribar a fer-hi també fonamentació però no va arribar-se a cobrir perquè, després, la guerra es va veure ..., diguéssim, que ja estava perduda i així ho van deixar. Nosaltres hi jugàvem. Jo recordo que aquí hi havia terra i aquí també, doncs jugàvem a tirar terroses d’un costat a l’altre. Era bastant fondo, uns dos metres i mig més o menys. El forat només va servir per fer guerra de terroses i per banyar-m’hi!"
Val a dir que, aquest curiós i desconegut refugi inacabat va ser projectat per l’arquitecte Josep Claret i aprovat, el mes de març de 1938, pel Consell Municipal gironí i, al contrari del que podia deduir-se per la seva ubicació, no estava destinat a protegir els residents de l’edifici sinó als veïns de la zona i als treballadors de la veïna fàbrica Grober. Acabada la guerra el gran forat fou immediatament colgat de terra per tal de refer l’espai d’esbarjo dels nens i nenes. [...]"
Impactant i molt interessant el capítol dedicat a Enric Homet, on descriu les seves vivències com intern de la institució[Tornar al text]


Bibliografia
- "L'Hospici de Girona (1769-1963). Silencis i paraules d'un món en reclusió". Céline Xicola Mutos. 2020. Editorial Gavarres. ISBN 84-9499-338-1.
- "Notes per a la història de la Casa de Misericordia i Hospici". Enric Mirambell. 1979. Revista de Girona núm. 89. ISSN 0211-2663.
- "L’Hospici de Girona i la construcció del Rec Gros del Pasteral. (Segles XVIII-XIX)". Céline Xicola Mutos. 2017. Quaderns de la Selva, núm. 29.
- "Entre el correccional i l’orfenat". Céline Xicola Mutos. 2017. Revista de Girona, núm. 303.
- "Entre quatre parets. Història, memòria i vivències de les asilades a l'Hospici de Girona (1769-1960)". Céline Xicola Mutos. 2018. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-265-6.
- "La Girona del set-cents. Els límits d'una transformació (1700-1792)". Ramon Alberch i Josep Quer. 2001. Ajuntament de Girona. ISBN : 84-95187-31-0.
- "Amagats sota terra. Testimonis de la Guerra Civil a Girona". Jaume Prat. Inèdit.
- "Entre l'hospici i l'hospital. Evolució urbanística d'un sector de Girona: el carrer de Savaneres". Diversos autors. 2007. Generalitat de catalunya. ISBN 84-3937-570-8.
- "La polèlica entre l'Hospici de Girona i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols pel control de la caritat a finals del segle XVIII". Miquel Borrell i Sabater. 1997. Estudis del Baix Empordà, núm 16.
- "Els sobrenoms a l'hospici de Girona". Josep Maria-Tomàs Grau i Roser Puig. 1989. Revista de Girona núm. 135.
- "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. 2005. Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-751-2.
- "La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859)". Josep Maria Montaner i Martorell. 1990. Institut d'Estudis Catalans. ISBN 84-7283-158-2.


--- Back

Una nena amb una nina a l'Hospici. 1957

(Ampliar) - Una nena amb una nina a l'Hospici. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Plànol de les cases on es projectaria la Misericòrdia

(Ampliar) - Plànol de les cases on es projectaria la Misericòrdia. Arxiu General de la Diputació de Girona. Publicat a "Entre quatre parets...", op. cit.

Retrat del bisbe Tomàs de Lorenzana

(Ampliar) - Retrat del bisbe Tomàs de Lorenzana. Atribuït a Manuel Tramulles, ca. 1780-1785. Oli sobre tela. Casa de Cultura de Girona.

Cèdula d'erecció del Reial Hospici de la ciutat de Girona de l'any 1766

(Ampliar) - Cèdula d'erecció del Reial Hospici de la ciutat de Girona de l'any 1766. Publicada a "La Girona del set-cents", op. cit.

Escut dels Colomer i de Cruïlles a la porta d'entrada principal de 'actual Casa de Cultura.

Reial provisió sobre l'obligació de les autoritats judicials del corregiment de Girona de portar a l'Hospici de Girona els nens abandonats i els mendicaires. 1785

(Ampliar) - Reial provisió sobre l'obligació de les autoritats judicials del corregiment de Girona de portar a l'Hospici de Girona els nens abandonats i els mendicaires. 1785. Arxiu històric de Girona.

Esquema fet per Domènec Fita de la situació del refugi iniciat i mai acabat del pati de la Casa d’Assistència i Ensenyament (Hospici)

(Ampliar) - Esquema fet per Domènec Fita de la situació del refugi iniciat i mai acabat del pati de la Casa d’Assistència i Ensenyament (Hospici). Gentilesa de Jaume Prat, autor d'"Amagats sota terra" (op.cit).

Primera comunió dels infants de l'Hospici. Retrat d'una nena al pati. 1951

(Ampliar) - Primera comunió dels infants de l'Hospici. Retrat d'una nena al pati. 1951. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Una monja rentant un nadó a l'Hospici. 1955

(Ampliar) - Una monja rentant un nadó a l'Hospici. 1955. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Dos infants al pati de l'Hospici. 1956

(Ampliar) - Dos infants al pati de l'Hospici. 1956. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Una monja amb una nena petita a l'Hospici. 1957

(Ampliar) - Una monja amb una nena petita a l'Hospici. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Dos infants al pati de l'Hospici. 1957

(Ampliar) - Dos infants al pati de l'Hospici. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Representació de 'Els Pastorets' a l'Hospici. 1957

(Ampliar) - Representació de 'Els Pastorets' a l'Hospici. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Representació de 'Els Pastorets' a l'Hospici. 1957

(Ampliar) - Representació de 'Els Pastorets' a l'Hospici. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Jornada de lliurament dels regals de Reis als infants de l'Hospici. A l'esquerra, mossèn Ferran Forns. 1959

(Ampliar) - Jornada de lliurament dels regals de Reis als infants de l'Hospici. A l'esquerra, mossèn Ferran Forns. 1959. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de quatre dones i un infant al pati de l'Hospici. 1962

(Ampliar) - Retrat de quatre dones i un infant al pati de l'Hospici. 1962. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Roba estesa al pati de l'Hospici. 1962

(Ampliar) - Roba estesa al pati de l'Hospici. 1962. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Escut del bisbe Tomàs de Lorenzana a la placa commemorativa de l'entrada de la Casa de Cultura. 1951

(Ampliar) - Escut del bisbe Tomàs de Lorenzana a la placa commemorativa de l'entrada de la Casa de Cultura. 1951.


Localització
41º 58' 41" N
2º 49' 05" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés