La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

4. Formació de la Companyía.

D'acord amb l'estructura organitzativa que s'havia establert en l'anterior Instrucción es va procedir a l'elecció dels càrrecs establerts, amb el que la Companyia va quedar formada de la següent manera:

1a. ESQUADRA DE SANT NARCÍS. Comandanta: Llúcia Jonama de Fitz-Gerald.
Primera secció: Sargenta: Rita Sala. Indivídues: Maria Gatell, Catalina Vidal, Maria Josefa Jonama, Narcisa Bofill, Teresa Andry, Jerònima Amich, Maria Casademunt, Gertrudis Camps i Roger.
Segona secció: Sargenta: Ignacia Alsina. Indivídues: Rosa Martorell, Teresa Comellas, Maria Ciurana, Francesca Puig, Anna Turon, Rosa Masmitjà, Antonia Gelabert.
Tercera secció: Esquadrista: Ana Detrell. Indivídues: Francesca Fàbrega, Isabel Costa, Teresa Illas, Jerònima Sala, Rosa Barnat, Rita Costa, Margarida Carreras.
Quarta secció: Esquadrista: Maria Mató. Indivídues: Caterina Delàs, Francesca Xifreu, Rosa Massó, Ignasia Cantalosella, Clara Casellas, , Antònia Costa, i Margarida Cassana. Total 34 dones.

2a. ESQUADRA DE SANTA EULÀLIA. Comandanta: : Maria Custí.
Primera secció: Sargenta: Rosa Mir. Indivídues: Teresa Ametller, Margarida Salabert, Francesca Pacul, Maria Cendra, Rosa Jofre, Maria Riera, Rita Fàbregas, Maria Narcisa Esquero.
Segona secció: Sargenta: Vicenta Tornabells. Indivídues: Anna Roure, Maria Pastells, Maria Angela Tarragó, Eulàlia Colomer, Teresa Amat, Maria Casademunt, Maria Rosa Vala, Rosa Bernagosi.
Tercera secció: Esquadrista: Francesca Soler. Indivídues: Rita Banús, Càndida Jou, Francesca Llogar, Margarida Carreras, Francesca Barnés, Josepa Valls, Antònia Pelegrí o Pelegrina.
Quarta secció: Esquadrista: Eulàlia Vila. Indivídues: Francesca Artigas, Rosa Saura, Teresa Ferrarons, Francesca Morell, Rosa Romaní, Manela Roig, Maria Yaton, Andrea Banderlú. Total 36 dones.

3a. ESQUADRA DE SANTA DOROTEA. Comandanta: Maria Àngela Bivern.
Primera secció: Sargenta: Rosa Costa. Indivídues: Caterina Pagès, Anna Noguera, Maria Tarrús, Maria Abras, Teresa Garriga, Rosa Planas, Paula Martínez, Caterina Marimon.
Segona secció: Sargenta: Antònia Betlem. Indivídues: Maria Sureda, Rosa Llobera, Antònia Esparch, Maria Bandrell, Margarida Quintana, Maria Rocosa, Teresa Pujol, Teresa Mayol.
Tercera secció: Esquadrista: Teresa Palau. Indivídues: Maria Serra, Magdalena Serra, Ignacia Vidal, Teresa Vivetas, Antònia Camprubí, Maria Rocosa, Margarita Virosta, Rosa Forns.
Quarta secció: Esquadrista: Magdalena Daví. Indivídues: Felicísima Quintana, Caterina Junquet, Maria Pascual Balet, Teresa Pascual, Rosa Giralt, Maria Magdalena Mir, Joana Bernagosi. Total 36 dones.

4a. ESQUADRA DE LA CONCEPCIÓ. Comandanta: Raimunda de Nouvilas.
Primera secció: Sargenta: Florentina Serrats. Indivídues: Maria Llucià de Puig i Quintana, Isabel Metjà Ibañez, Maria Rosa Falgueras, Serafina Vey o Vehí, Antònia Mora, Francesca Feu, Anna Butiñá, Maria Dalmau i Mar, Antonia Boer y Artolà.
Segona secció: Sargenta: Magdalena Molleras. Indivídues: Maria Tomàs o Tomasa, Agnès Alabreda, Maria Crus, Anna Maria Mallorquí, Mariana Perramon, Francesca Cullell, Maria Vilanova.
Tercera secció: Esquadrista: Magdalena Teixidor. Indivídues: Rosa Rodriguez, Francesca Martí, Maria Vidal, Maria Rosa Saló, Dominga Cortada, Francesca Payret, Maria Vidal.
Quarta secció: Esquadrista: Francesca Vall-llobera. Indivídues: Maria Marquès, Margarida Roig, Francesca Eras, Valeriana Nató, Gertrudis Esclusa, Gertrudis Turon, Rosa Costa. Total 35 dones.

Destins i àrees de les quatre esquadres de la Companyia de Dones de Santa Bàrbara. 1 - Esquadra de Sant Narcís | 2 - Esquadra de Santa Eulàlia | 3 - Esquadra de Santa Dorotea | 4 - Esquadra de la Concepció. Plànol de Jordi Pericot i Dilmé

(Ampliar) - Destins i àrees de les quatre esquadres de la Companyia de Dones de Santa Bàrbara. 1 - Esquadra de Sant Narcís | 2 - Esquadra de Santa Eulàlia | 3 - Esquadra de Santa Dorotea | 4 - Esquadra de la Concepció. Plànol de Jordi Pericot i Dilmé.

La primera Esquadra (de Sant Narcís) va ser destinada a la plaça de Sant Pere, i havien de tenir cura dels defensors de la bateria de Sant Narcís, el baluard de Sant Pere, les Sarraïnes i els llocs intermedis fins al portal de Sant Cristòfol. La segona (de Santa Eulàlia) se li va assignar la plaça de Sant Agustí, i havia d'atendre els baluard de Santa Creu i el baluard de Figuerola, i el llenç de muralla fins passat el convent de Sant Agustí. La tercera (de Santa Dorotea) estava destinada a la plaça del Vi, amb l'objectiu d'atendre el pont de Sant Francesc (a l'actual pont de Pedra), el baluard de la Mercè i les seccions de muralla d'aquest espai fins la caserna d'Alemanys. A la quarta (de la Concepció) tenia fixat el punt de concentració a la plaça de l'Hospital, i havien d'atendre el baluard de Sant Francesc de Paula, el baluard de Santa Clara, el baluard del Governador, i els trams de muralla del sector.

Pintura preparatòria El gran dia de Girona, de Ramon Martí i Alsina

(Ampliar) - Pintura preparatòria "El gran dia de Girona", de Ramon Martí i Alsina. Museu d'Història de Girona.

5. Historial de la Companyia.

Entre les moltes accions en les que participaren les components de la Companyia, cal destacar l'assalt del 20 de juny de 1809, durant el qual Josepa Demà, àlies Perrota, va assistir els defensors i va arribar a disparar el seu fusell tantes vegades que va resultar contusionada per la reculada de l'arma, el que va repetir tantes vegades com es va trobar en llocs d'atac a la ciutat.
El 17 de juny de 1809 una part de la guarnició va sortir amb el propòsit de destruir els treballs que duia a terme l'enemic al camí reial de França, prop del baluard de Sant Pere. Durant aquella acció, que va costar més de cent baixes, les components de la Companyia corrien pel mig del foc, subministrant provisions de boca i de guerra als defensors del baluard.

Passallís de Pedret. 1920-1930

(Ampliar) - La batalla de Pedret, el 17 de juny de 1809, durant la Guerra del Francès. 1883. Josep Lluís Pellicer i Fenyé. Col·lecció particular.

Quan encara no s'havia constituït la Companyia, el 3 d'agost de 1809, Josepa Demà es va assabentar que els malalts havien d'abandonar l'Hospital de Sant Daniel per un atac de l'enemic, i allà va córrer amb la seva filla i la criada Josepa Barrera. Al veure'ls mig nus, en va carregar alguns sobre els seus muscles i en va acompanyar d'altres, en total trenta-u, a l'església de Sant Martí, on havien de romandre provisionalment. Quan es va decidir que ocupessin un altre local, hi va anar altra vegada, en aquesta ocasió acompanyada de Maria Rosa Falgueras, Gerònima N., Francesca Rexach, Magdalena Blanch, Maria Comadira, Anna Ferrer, Àgueda Alsina (que es va presentar amb una provisió de roba pels malalts) i altres de les que no ens han arribat els noms, i amb camilles varen dur a terme el trasllat.
Uns dies abans de l'assalt al castell de Montjuïc, cent-vint dones casades i solteres, de totes les classes socials, es varen oferir a portar als hospitals des dels punts atacats tots els ferits i tenir-ne cura. Algunes, a casa seva, preparaven benes, municions i altres elements necessaris per la lluita.
Les dones de Santa Bàrbara iniciaren les seves activitats durant la nit de 4 al 5 de juliol, durant l'intent d'assalt al castell de Montjuïc. Al toc de general, les dones es varen presentar per acomplir la missió encomanada i allà varen romandre fins que el Comandant General de l'Avanguarda va manar que es retiressin per finalitzar el perill. Cal tenir en compte que en aquest moment encara no havia estat comunicada la formació pels comissionats del cos auxiliar, Baudili Farró i Joan Pérez Claras, instrucció que no va aparèixer al Diario de Gerona fins el dia 5.

El gran dia de Girona, de Ramon Martí i Alsina

(Ampliar) - "El gran dia de Girona", de Ramon Martí i Alsina. 1863-1864. 4,96 × 10,82 m. Auditori Josep Irla, Antic Hospital de Santa Caterina, Girona.

Moltes de les dones de la Companyia també volien socórrer els castells i forts que depenien de la plaça. El 6 de juliol, els comissionats traslladaren la petició al general Álvarez, qui no va accedir-hi per no considerar necessari aquest servei, tot fent constar que conservaria "indecible memoria de su rasgo de bizarria y valor, cuya heroicidad no tiene exemplar en los fastos de la historia".
Després de retirar-se les tropes napoleòniques dels tres consecutius assalts al castell de Montjuïc, el general Álvarez hi va anar i mentres felicitava el governador de la fortalesa Guillem Nash i al segon cap Blas de Fournàs, la secció de la Companyia de Santa Bàrbara que l'havia acompanyat, atenia els ferits i defensors del castell, tot i el foc que encara anava fent l'exèrcit francès sobre el castell, i varen baixar amb camilles els que havien de ser retirats a l'hospital de sang instal·lat a Sant Pere de Galligans.
El mateix dia, al toc de generala, es presentaren les esquadres de la Companyia als seus respectius llocs proveïdes dels elements necessaris per a la seva missió. L'esquadra de Sant Narcís va recórrer els indrets assignats per subministrar els socorrs d'aigua, aiguardent i municions, i proporcionar als hospitals els que era necessari per atendre els ferits. La de Santa Dorotea, amb la comandanta de la de Santa Eulàlia, Maria Custí, va anar a la muntanya de Montjuïc per socórrer els ferits i traslladar-los a l'hospital. S'hi varen significar especialment Teresa Andry, Maria Mató, Narcisa Bofill i Maria Josepa Jonama. Moltes dones que no pertanyien a la Companyia s'afegiren a les accions que aquestes duien a terme.

Esbós per a 'El gran dia de Girona', de Ramon Martí i Alsina

(Ampliar) - "Esbós per a 'El gran dia de Girona', de Ramon Martí i Alsina. 132 x 283,7 cm. Museu Nacional d'Art de catalunya - MNAC.

Després de la voladura accidental el 8 de juliol de 1809 de la torre de Sant Joan (“por imprudencia de un artillero que entró con una vela encendida en el repuesto de pólvora”, deia el “Diario de Gerona”), que va provocar que vint homes del Primer Terç de Vic amb el seu capità Josep Isern i el tinent Miquel Armadà i sis artillers hi quedessin sepultats, anaren a socórrer els ferits l'intendent Beramendi i una secció de la Companyia de Santa Bàrbara. Consta a les memòries del general Fournàs que Ignasia Alsina, sargenta de la 1a Esquadra i germana d’un oficial dels hússars de Sant Narcís, va apartar les runes que cubrien els soldats i va atendre un moribund. Pere Bruguera, oficial del Regiment d'Ultònia, feia constar en una carta que va ser extret viu de les runes Miquel Armadà "completamente chafado" i conduït a l'hospital. Malgrat presentar set ferides considerades mortals, a part d'altres de menor importància, va sanar i més tard exercí d'advocat a Barcelona.
El 19 de setembre, el Gran Dia de Girona, les dones de la Companyia anaren als llocs que eren necessàries, malgrat la pluja de foc que llançaven els francesos. Durant l'assalt a la ciutat una dona va resultar ferida i dues més contusionades.
Durant la nit del 3 al 4 de novembre, al toc de generala, Maria Marfà i Vila, esposa d'un caporal de Rendes que estava al llit, ferit, es va armar amb el fusell i la canana del seu marit i va sortir de casa en direcció al punt que es presentaven els trets. Els artillers del pont de Sant Francesc que tenien al seu càrrec dos canons li digueren que tornés a casa seva a tenir cura del seu marit, i ella va respondre que "Cuando se toca generala éste es -assenyalant el fusell que portava sobre el muscle- mi marido. He de vengar la sangre que le han hecho derramar estos gabachos malditos", i va anar cap al baluard de Sant Francesc de Paula, però el comandant del lloc no li va permetre l'entrada.
Rita Sala, sargenta de la 1a secció de l’Esquadra de Sant Narcís, el 22 de maig 1821 va sol·licitar al comissionat Clarás un certificat que acredités que havia sigut una de les primeres a allistar-se a la Companyia, i que hi constés expressament que havia sigut ferida cinc vegades durant el setge. També diverses dones de la 3a secció varen sol·licitar que es certifiqués que havien anat a socórrer la torre de Sant Joan i el castell de Montjuïc.



[Premis i distincions, i personatges]

Back-Index-Next


Detall de 'El Gran Dia de Girona'. Ramon Martí i Alsina. 1863-1864

(Ampliar) - Detall de 'El Gran Dia de Girona'. Ramon Martí i Alsina. 1863-1864. Oli sobre tela. 496 × 1.082 cm. Auditori Josep Irla, antic Hospital de Santa Caterina, Girona.

Les Heroïnes de Santa Bàrbara. Oli de Diego Fontalba

(Ampliar) - Les Heroïnes de Santa Bàrbara. Oli de Diego Fontalba, original a la Diputació de Girona. Cartell de la XXXII Mostra de Figures històriques de El Baluard.

La Companyia de Santa Bàrbara. Oli de Ramon Martí Alsina, 1891

(Ampliar) - La Companyia de Santa Bàrbara. Oli de Ramon Martí Alsina, 1891. MNAC. Viquipèdia.

Retrat de Raimunda Nouvilas de Pagès, comandanta de la 4a. Esquadra de la Concepció

(Ampliar) - Retrat de Raimunda Nouvilas de Pagès, comandanta de la 4a. Esquadra de la Concepció. Autor desconegut. Primera meitat del segle XIX. Oli sobre tela 90 x 74 cm. Museu d'Art de Girona, Fons d'Art Diputació de Girona.









Mausoleu amb les cendres de les "Heroïnes de Santa Bàrbara", a l'església de Sant Feliu, bastit el 1925, durant el regnat d'Alfons XIII i Victòria Eugènia de Battenberg, com consta a la làpida frontal.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés