Celrà. L'església de Sant Feliu

Atlant. Suport de pedra que sostenia l'altar major. Segles XVI-XVII - (Ampliar)

Escut de la família Foixà en una ossera del segle XIV

Escut de la família Foixà, amb un lleó rampant, en una ossera del segle XIV - (Ampliar)

Imatge de Sant Feliu. Retaule de l'altar major - (Ampliar)

Nau de l'església de Sant Feliu. Púlpit - (Ampliar)

Atlant. Suport de pedra que sostenia l'altar major. Segles XVI-XVII - (Ampliar)

Capelles laterals de l'església de Sant Feliu - (Ampliar)

Detall del retaule de l'altar major. Imatge de Sant Sixt - (Ampliar)

Reliquiari de Sant Sixt i Sant Hou, al costat de l'altar major - (Ampliar)

Celrà.
L'església de Sant Feliu.

Història de l'església. La primera referència documental sobre l'església parroquial de Celrà és de l'any 1024, quan Sunyer Llobet, senyor de Cervià, va fer una donació en el seu testament perquè els mestres d'obres de Sancti Felicis de Celrano poguessin acabar la construcció del campanar (1). Uns anys més tard, el 1088, el bisbe de Girona Berenguer Guifré permutà totes les propietats que tenia a Celrà, entre elles el temple parroquial i la sagrera que l'envoltava, amb la Canonja de la catedral de Girona a canvi d'unes terres que aquesta posseïa a La Bisbal d'Empordà.

Retaule de l'altar major de l'església parroquial de Sant Feliu - (Ampliar)

A principis del segle XI, Celrà tenia un temple romànic, segurament de tres naus i amb un imponent campanar. Del temple d'aquesta època, actualment sols se'ns n'ha conservat una finestra de doble esqueixada i la pica baptismal. Aquesta església romànica, amb algunes petites modificacions o ampliacions, perdurà en la seva estructura bàsica fins al segle XVIII.
El temple va ser embellit en segles següents i en les seves capelles laterals s'hi anaren construint diferents altars. Així, entre els segles XIV-XVI, a l'església hi trobem els altars següents, testimoni de les advocacions de l'època: altar Major (amb retaule abans del 1420), altar de santa Maria, altar de sant Joan, altars de sant Sixt i sant Hou i, a partir de 1690, l'altar del sant Crist.
L'any 1689, en ple segle XVII es va construir el retaule barroc de l'altar major que va presidir el temple durant molts anys, i en el qual s'hi van instal·lar l'any 1696 dues imatges de plata per a guardar-hi les relíquies de sant Sixt i Hou de Celrà, obra de l'argenter gironí Josep Puig.

Ossera de Bernat de Vall. Segle XIII. "L'any del Senyor 1281, el 31 d'agost morí Bernat de Vall, que fundà un benefici a l'altar de Sant Joan situat a l'església de Celrà i un aniversari anual. I al mateix túmul reposa Francesc de Vall, un i altre preveres, les ànimes dels quals reposen en pau. Amén." - (Ampliar)

Al llarg del segle XVIII, en una època de redreçament econòmic i demogràfic de la població, es va anar construint progressivament el temple en la forma en què el podem veure en l'actualitat. Primer es van construir dues capelles laterals el 1731-1732 i dues més en els anys següents. Dirigí l'obra Francesc Savall, mestre de cases del poble. Aquest procés constructiu culminà l'1 de gener de l'any 1780, quan el nou temple parroquial va ser beneït per l'aleshores bisbe de Girona Tomàs de Lorenzana, que anava acompanyat del celranenc Francesc Veray, canonge i visitador general. Finalment l'obra del temple fou culminada l'any 1803 amb l'acabament de la façana exterior, si bé l'obra del campanar no va concloure's fins al 1853.

Detall del ferratge de la porta d'entrada de l'església de Sant Feliu. - (Ampliar)

L'església parroquial de Sant Feliu és d'estil renaixentista, de planta de creu llatina amb una cúpula semiesférica en el centre del creuer, 6 capelles laterals, i amb una galeria que transcorre per bona part del primer pis del temple. Un campanar, majestuós, corona l'edifici.
L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 va comportar la destrucció del retaule barroc de l'altar major i també de bona part dels altars laterals, que eren el de la Divina Pastora, dels Dolors, de Sant Isidre, del Sagrat Cor, del Roser i de Sant Josep i sant Roc, molts d'ells seus de les respectives confraries.

Relleu a la base del púlpit - (Ampliar)

El retaule de l'altar major que es pot contemplar avui, presidit per les figures de sant Feliu i dels martirs Sant Sixt i Sant Hou, va ser consagrat pel bisbe Narcís Jubany i Arnau en època del rector Mn. Ferriol, el 30 d'agost de l'any 1964 i havia estat construït en els tallers de Ramon Pericay de Barcelona, quan també es construïren els nous altars de les capelles laterals (Puríssima, Dolors, sant Isidre, Sagrat Cor, Roser i sant Crist). Pocs anys abans, en 1956, s'havien col·locat en el campanar les dues campanes que encara avui toquen les hores per a tots els habitants del poble.

Retaule de l'altar major de l'església parroquial de Sant Feliu. - (Ampliar)

Sants Sixt i Hou de Celrà. Sixt i Hou o Sist i Thou van ser, segons la tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona durant la persecució de Dioclecià, on haurien estat degollats per orde del prefecte Rufí el dia 24 de març de l'any 303. Són venerats com a sants per l'Església catòlica a Celrà, però no consten al Martirologi romà.
El nom d'Hou, i de "Sant Hou", Tou o Santou, correspondria a un derivat d'Eobald, Teobald o Eudald. En una de les primeres referències a les relíquies s'esmenten com de sancti Eovalli, sant Euvald.
Els seus cossos van ser enterrats en un lloc desconegut. Fins al segle XIII, entre 1227 i 1234, no van tenir culte; llavors, un pagès va veure unes llums misterioses, o per la revelació d'un àngel en un somni, sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs: era un 7 de maig, que passaria a ser la festivitat litúrgica dels sants. Traslladades les despulles a l'església de Sant Feliu de Celrà, els dos van ser proclamats patrons de la localitat. Un reconeixement de les restes fet en 1750 pel vicari general de Girona va constatar que corresponien a nens o adolescents.
La celebració a Celrà es va establir en dos dies: San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble, i Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu.
S'ha dit que Sant Sixt és una cristianització d'alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia, ja que l'abril correspon a l'època de germinació de les llavors. Una dita local diu "Els fesols, es planten per sant Sixt i es mengen per sant Ou" i una altra "No és bon Sant Sixt i Sant Hou si no plou".

Dues capelles laterals i el púlpit de l'església parroquial de Sant Feliu. - (Ampliar)

Notes
(1) Entre altres disposicions deixava al seu fill Silvi uns alous de Celrà que afrontaven a occident amb el riu que passa entre Ferreres i Campdorà, l'actual riera de les Mines, que encara avui fa de límit entre Celrà i el municipi de Girona, que va incorporar el veinat de Campodrà. Tanmateix, també va deixar una quantitat d'or per a les obres de construcció de Sant Mateu de Montnegre, a Quart, que tot just s'estava començant. - (Tornar al text)

Bibliografia
"Els gloriosos màrtirs de Celrà Sant Sist i Sant Hou". Celrà. Imp. La Editorial Gerundense, 1921.