La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Francesca Planas Pla va ser la darrera pastora de la ciutat de Girona. Pasturava el seu ramat pels encontorns de Girona: la Torre Gironella, el Calvari, la Vall de Sant Daniel... Va néixer el 8 de setembre de 1909 en una masia al barri de Figueroles, a Fontcoberta (Pla de l'Estany), en el sí d'una família que es dedicaven a la pagesia. Amb menys de dos mesos d'edat, la seva mare va morir, i el seu pare, al cap de poc temps, es va tornar a casar. Quan tenia vuit anys va ser adoptada per una tia materna, Josefa Pla i Llorà, i pel seu marit, Joan Canadell i Mayoles, que vivien a la masia de cal Mosso o cal Janot, als afores del barri de Centenys, al terme municipal d'Esponellà.

La pastora Francesca Planas

(Ampliar) - La pastora Francesca Planas. Publicada a "El llibre del Corpus" de Josep Tarrés. 1990

Al registre de l’Ajuntament d’Esponellà, Francesca Planas consta inscrita a partir del dia 1 de desembre de 1924, tot i que feia set anys que hi vivia i anava a l’escola del poble (Anna S´nchez, op. cit.). A cal Mosso, Francesca Planas va aprendre l’ofici, i a l'edat de nou anys ja portava el ramats a pasturar pels prats que envoltaven la masia. Als 29 anys, el 1938, en plena Guerra Civil, Francesca Planas es va traslladar a viure a Girona i durant uns anys va estar treballant per a diverses famílies benestants de la ciutat fent tasques domèstiques i de mainadera.
El 23 de desembre de 1950 es va casar amb Antoni Colom Ferrer a l’església del Mercadal (Anna S´nchez, op. cit.). Antoni Colom era vidu i feia anys que vivia com a llogater a la masia situada a tocar la Torre Gironella, al número tres del carrer Muralla, l'anomenada "Masia de la Torre", i posteriorment, "la Casa de la Pastora" (1), dedicat al conreu dels camps i horts de la masia i al ramat d’ovelles i cabres que guardava als estables situats als baixos de la casa. Francesca Planas va retornar a l’ofici de pastora, que durant més de quaranta anys, ja no deixaria fins poc temps abans de morir. Cada dia sortia amb el ramat, i tant se la podia veure als prats de l'ermita del Calvari com pels voltants de la font d’en Fita o a prop de la plaça de les Sardanes de la Vall de Sant Daniel.

La pastora Francesca Planas pasturant un ramat d'ovelles amb un gos d'atura. 1990

(Ampliar) - La pastora Francesca Planas pasturant un ramat d'ovelles amb un gos d'atura. Ca. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona

A partir del 24 de desembre de 1967 i durant quatre anys, es va representar durant les festes de Nadal, al Passeig Arqueològic i la Torre Gironella, el "Pessebre Gòtic" dirigit per Josep Tarrés. Al llarg d’aquest itinerari es representaven diverses escenes. Entre les persones que hi col·laboraven hi havia Francesca Planas qui, amb el seu ramat de xais, hi tenien cada any un paper en el quadre de l’Anunciació als pastors, que es presentava al davant del portal de Sant Cristòfol, i també en el Naixement, a les voltes del pati de la Torre Gironella.
Francesca Planas va enviudar el 1966 però va continuar vivint a la masia de Torre Gironella fins el 1992, quan l’Ajuntament de Girona va comprar la casa i ella va anar a viure a uns apartaments situats al carrer Merlets, regentats per la família Jabalera, a pocs metres d’on havia viscut durant més de quaranta anys (Anna S´nchez, op. cit.). Quan la seva salut va empitjorar, va ser ingressada a la Clínica "L'Esperança", a la plaça Catalunya, on va morir el 6 de setembre del 2000 a l’edat de 91 anys. Els funerals varen ser celebrats a l’església del Carme i l’enterrament es va fer dos dies després.
Durant "Temps de Flors 2015", l'espai de la Capella de Sant Cristòfol va ser dedicat a la memòria de Francesca Planas. El poeta gironí Josep Tarrés, qui la coneixia molt, li va dedicar un poema publicat al seu "El Llibre de Corpus" (1990).

Pastor amb un remat de xais pasturant a la Torre d'Alfons XII. 1960

(Ampliar) - Pastor amb un remat de xais pasturant a la Torre d'Alfons XII. 1960. Marcel Prat Prat. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona


Notes

(1) - En questa masia, que té més de quatre segles, a mitjans del 1600 hi vivia la família Mascort, i sis generacions d’aquesta nissaga varen anar heretant la casa i les terres de conreu, de manera que en els successius testaments se la cita com "La casa den Mascort del veïnat de la Torra Geronella" i també "La bassa den Mascort". Aquesta bassa era molt important per al rec dels camps i horts de la casa i s’omplia amb l’aigua que baixava canalitzada des de la mina del Calvari abans d’entrar al convent de Sant Domènec.
A partir de 1871 la casa va tenir diversos propietaris fins el 1992, que va passar a pertànyer a l’Ajuntament de Girona. El 22 de desembre de 1998 s’inaugurava en aquella casa, a partir d’aquella data anomenada "La Masia de la Torre", la seu de l’Institut d’Estudis Gironins. ("L’última pastora dela ciutat de Girona", d'Anna Sánchez). [Tornar al text]


Index

La pastora Francesca Planas pasturant un ramat d'ovelles amb un gos d'atura. Ca. 1990

(Ampliar) - La pastora Francesca Planas pasturant un ramat d'ovelles amb un gos d'atura. Ca. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona

POEMA DE LA DONA VELLA
- Nostre Senyor, Nostre Senyor,
pregava la dona vella.
- Nostre Senyor, Nostre Senyor,
si em féssiu de nou donzella..!
Nostre Senyor, Nostre Senyor,
de la meva carn tan vella
copseu la darrera flor.
Sé que és l'últim any, Senyor.
Adéu... sol de primavera.
Poema de Josep Tarrés, publicat a "El Llibre del Corpus", dedicat a Na Francesca, darrera pastora de la Girona vella.

Pastor amb un ramat de xais a la zona de Torre Gironella. 1959

(Ampliar) - Pastor amb un ramat de xais a la zona de Torre Gironella. 1959. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona

Ramat de xais al passeig Arqueològic, a l'altura de la capella de Sant Cristòfol. 1956

(Ampliar) - Ramat de xais al passeig Arqueològic, a l'altura de la capella de Sant Cristòfol. 1956. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona


Bibliografia
- "L’última pastora dela ciutat de Girona". Anna Sánchez. 2015. Article publicat a "Revista de Girona", núm. 114.
- "El Llibre del Corpus". Josep Tarrés i Fontan. 1990. Diputació de Girona. ISBN 84-86812-19-4.


CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés