La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El fort. Construït de forma precària el 1653 i reformat el 1675, tenia forma de trapezi amb petits baluards en tres dels seus quatre angles. Disposava de camins coberts per comunicar-se amb el fort de la Reina Anna i el reducte de la Ciutat. Va rebre aquest nom en atenció al conestable de Castella Iñigo Melchor (o Melair) de Velasco que, mentre va defensar Girona durant el setge de 1653, va acampar en aquest lloc amb les seves forces de cavalleria. Era la força més gran de la muntanya i la seva principal funció era cobrir el costa est de la ciutat.

Detall de 'Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809'. 1809

(Ampliar) - Detall de 'Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809'. 1809. Bibliothèque nationale de France. S'hi observen, d'esquerra a dreta: Fort del Conestable (D), Fort de la Reina Anna (E) i Fort dels Caputxins (F), amb els camins coberts que els unien.

Al volum 8 de "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar", de Pascual Madoz (Madrid, 1847) és descrit com "de figura irregular, asemejándose a un cuadrilongo, cuyo lado mayor de E. a O. será de poco mas de 200 varas y el menor de N. a S. de 100. Por la parte que mira al S., y por donde se comunica con los otros dos fuertes de la Reina Ana y Capuchinos, hay un pequeño fuerte con 2 medios baluartes en sus estremos. De este dependen otras dos pequeñas obras destacadas hácia la plaza y Monjuich, que ocupan igual número de puntos planos y elevados, avanzadas al N. del Condestable; la mas al E., es el fuerte del Calvario, que forma la figura de una estrella irregular, cuyo mayor diámetro es de 75 varas y 37 el menor; el otro reducto mas reducido se llama del Cabildo; es casi de figura de rombo, y corresponde con bastante dominacion y proximidad á las torres de la Gironella y del Peix".

Plano del Fuerte del Condestable. 1685

(Ampliar) - Plano del Fuerte del Condestable. 1685. Archivo General de Simancas. Gentilesa de Sergi Moreno.

L'entrada de Noailles a Girona. Durant la Guerra dels Nou Anys, un document signat a Madrid amb data de 8 de juliol de 1694, narra que "El dia 12 de junio el Duque de Noailles empezó a circuir con su ejército la ciutat de Gerona [...] y el dia 22 puso batería en la montaña y batió por algunas horas el convento de los Capuchinos [...] y luego se puso a trabajar dichos ataques para las baterias contra el fuerte del Condestable y lo demás de la plaza [...] y empezó a batir dicho fuerte hasta el día 25, y abiendo brecha el día 27 en dicho fuerte, lo desampararon los nuestros y lo mismo hicieron los de los fuertes del Cabildo y Ciudad, retirándose a la plaza. Continuó el enemigo haciéndose dueño de dichos fuertes, a batir la ciudad". ("Documentos inéditos referentes a las postrimerías de la Casa de Austria en España, Volum 1. Adalberto (Prince of Bavaria), Gabriel Maura Gamazo. 2004. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. ISBN 84-2591-275-7).

Detall de 'Plan de la ville de Gironne ses forts et redouttes, attaques et tranchées'. 1694

(Ampliar) - Detall de 'Plan de la ville de Gironne ses forts et redouttes, attaques et tranchées'. 1694. Bibliothèque nationale de France. Amb el número 4 s'hi indica el fort del Condestable.

L'incendi de 1718. Fins que no es va construir el polvorí de la zona del Calvari, el fort del Conestable tenia una dependència destinada a magatzem de pfort de la Reina Annalvora; el 3 de desembre de 1718 s'hi produí un incendi fortuït amb els resultat de cinc morts. El foc s'inicià entre les dues i les tres de la tarda, sembla que a causa de la manipulació d'explosius que realitzava un grup d'artillers dins del polvorí. L'incendi va ser considerable i una forta explosió provocà la mort immediata de quatre artillers i d'un alferes, i l'inici d'un incendi aparentment molt important. El fet no tindria mes transcendència si no fós que a escassos metres hi havia un petit túnel estret practicable des del polvorí i en el qual hi havia emmagatzemats prop de vuit-cents barrils de pólvora, l'accés als quals era dificultós per l'espessa fumarola que es va produir, i que impedía d'entrar a controlar les flames.
En veure el Governador i el Tinent del Rei, en la seva qualitat de máximes autoritats de la plaça, que el foc es mantenía viu prop del magatzem de pólvora i que en cas d'acostar-s'hi gaire produiria grans estralls (se suposava que en volar el fort llençaria una gran pluja de pedres per tota la ciutat), es decidiren a fer correr la veu i comminaren els gironins a sortir de les seves cases i fugir el més aviat possible. Només donada l'ordre "se conmovió repentinamente, toda la ciudad, huyendo todos sin la menor detención y con los vestidos ordinarios y assi las señoras como los demás" com remarca l'acta municipal que deixà constància dels fets. Contràriament, Julián de Chía, antic arxiver municipal, en una transcripció i comentari que fa del document no se'n pot estar de fer-ne una versió ben personal; "El amor de madre, el cariño fraternal, los vínculos de amistad y la inviolabilidad del claustro, todo desapareció en aquel momento de terror y de espanto. Tal era el estupor de los fugitivos y tal el pánico que de ellos se habia apoderado".

Detall de 'Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694'. 1694

(Ampliar) - Detall de 'Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694'. 1694. Bibliothèque nationale de France.

Al cap de poca estona una gran riuada humana es va anar estenent per les viles veínes de Santa Eugènia, Salt, Aiguaviva, Bescanó i Vilablareix. D'altres prengueren el camí de França i varen anar a raure a Pedret, el Pont Major, Sarrià, Celrà i fíns i tot més lluny. Un petit grup es va recloure a diverses esglésies, i la immensa majoria dels components dels ordres religiosos també varen decidir de deixar la ciutat. El Bisbe es va aturar a Salt, les monges del monestir de Sant Daniel, es varen traslladar a la muntanya de Sant Miquel, les del Mercadal a Salt i les de Santa Clara al convent de Sant Francesc.
En canvi, les caputxines varen romandre resant tota l'estona al seu convent. Els cronistes dels fets, un notari públic i el secretari, ressenyen que hi hagué una gran confusió, amb famílies separades i desconeixent els uns el lloc on eren els altres. Mentrestant, a la plaça del Vi, ben bé al davant de la Casa de la Ciutat, els jurats dirigien l'operació de fugida i feien doblar les guàrdies per tal de mantenir la tranquil·litat pública i garantir el respecte a les propietats.

Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles'. 1694

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles'. 1694. Bibliothèque nationale de France.

Quan eren les 9 de la nit del mateix dia, un dissabte, es va oferir a pujar dalt les Pedreres a reconèixer l'estat de l'incendi un paleta de Girona anomenat Joan Oliveras. Així ho va fer i al cap d'una estona, ja de retorn, es va presentar a les autoritats recomanant que s'intentés de treure els barrils de pólvora per un petit pas (el foc encara no hi havia arribat) i que alhora es provés d'apagar el foc que encara continuava cremant material divers en el mateix sector on s'havia inicial al migdia.
Aconseguit el permís del Governador, el mateix Joan Oliveras, per tal de "acreditar su discurso y valeroso ánimo", es va fer acompanyar per un grup escollit de Granaders desarmats i es varen acostar al polvorí: en primer terme hi varen llençar per la porta un bon raig d'aigua durant força estona i seguidament varen entrar a dins i començaren a treure amb rapidesa els primers barrils de pólvora.
Després del primer esforç, es va constatar que el perill imminent ja havia passat. A la una de la matinada es començaven a tranquil·litzar els ànims i a les cinc la feina ja era totalment acabada: "los cerros y las colinas comarcanas eran un anfiteatro lleno de espectadores para presenciar el funesto fin del drama". De matinada tothom tornà a casa i a la tarda del diumenge la normalitat era ja gairebé total arreu de la ciutat. (Ramon Alberch i Fugueras, "L'incendi i la fugida de Girona de l'any 1718", Revista de Girona" núm. 124, 1987).

Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne'. 1710

(Ampliar) - Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne'. 1710. Bibliothèque nationale de France. S'hi observen, d'esquerra a dreta, els tres forts: el del Conestable, de la Reina Anna i dels Caputxins.

La Guerra de Successió. Al final de la Guerra de Successió, al final del setge de Girona, la ciutat capitulà el 14 de gener de 1711 i el dia 25 varen ser signades les capitulacions, "Al día siguiente (24 de gener) quedó concluída la capitulación, pero con la condición de que los fuertes de Condestable, Reina Ana y Capuchinos, permanecieran guarnecidos y bajo el poder de las tropas españolas hasta el 31, en cuyo día se entregarían, si no recibían socorro alguno. No habiéndolo recibido, fueron entregados y sus guarniciones se retiraron á Barcelona [...] con los indispensables enseres de guerra y víveres para cinco días" ("Crónica de la Província de Gerona". Narcís Blanch i Illa, 1865. Madrid).
El 1790 era governador del fort del Conestable l'enginyer militar Narcís Boher, qui, aquest mateix any va ser nomenat Enginyer Director. El 1793 va ser nomenat Capità d'Infanteria i Governador del Fort. Va arribar al grau de Tinent Coronel.

Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs. Dessiné par A. Paulmier'. 1823

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs. Dessiné par A. Paulmier'. 1823. Bibliothèque nationale de France.

La fí del fort. A Francisco de Zamora (1757-1812), qui visità Girona el 1790, el fort li va semblar inútil i en situació pitjor atès que "su mala situación, la del terreno y la de la ciudad, ha hecho que necesite para su defensa cinco accesorios que todavía no impiden que esté dominado y que no puede impedir que se tome la ciudad [por] ser muy bajo y hallarse abandonado". Pensa també que és tanta la seva "inutilidad y la poca necesidad de gobernador, que podría llamarse labrador [por] lo bien cultivado y sembrado que lo tiene". Aquesta nota crítica de Zamora fa pensar en un cert relaxament de les autoritats militars gironines. Concretament els governadors dels baluards de Girona semblaven haver reconvertit els espais militars en agrícoles, anticipant les mesures desamortitzadores, denotant però poca sensibilitat per als esdeveniments del país veí. (Montserrat Molí Frigola, "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes il·lustrades de Francisco de Zamora").
Després de la Guerra del Francès, ser destruït definitivament el 1814 per les tropes napoleòniques en la seva retirada. Com els forts dels Caputxins i de la Reina Anna, gairebé ha desaparegut. Malgrat el temps i l'espoli, encara es poden trobar restes de la banqueta que el separava del mur principal, les restes de l'escala coberta per la qual s'accedia a l'entrada nord del fort, un petit pany de paret de gruix considerable del baluard del costat sud-est i altres restes dels murs escampades per tot el perímetre que ocupava la defensa.

'El Condestable solicita cartuchos'. 21 de juny de 1808

(Ampliar) - 'El Condestable solicita cartuchos'. 21 de juny de 1808. Fons Junta Governativa de Girona. Junta Militar 1808, lligall 2, junta militar 4. Gentilesa de Sergi Moreno.


Bibliografia.

- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
- "La Girona del set-cents. Els límits d'una transformació (1700-1792)". Ramon Alberch i Josep Quer, 2001. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-95187-31-O.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86952-21-9.
- "La muralla de Girona". Jaume Prats i Jordi Pericot, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809". Guillermo Minali. 1840. A. Figaró impresor. Gerona.



Back - Index

Íñigo Melchor Fernández de Velasco y Guzmán (1629-1696), Conestable de Castella

(Ampliar) - Íñigo Melchor Fernández de Velasco y Guzmán (1629-1696), Conestable de Castella. Murillo. Viquipèdia.

20 de juny de 1673. El lloctinent Francisco Fernández de Córdova-Cardona, duc de Sessa i de Baena, als jurats de la ciutat de Girona. Assabentat del gran nombre de gent que està entrant al Rosselló, els comunica que ha decidit reforçar la defensa de la ciutat enviant-hi més tropes d’infanteria i cavalleria i fortificant el castell de Montjuïc i el fort del Conestable

(Ampliar) - 20 de juny de 1673. El lloctinent Francisco Fernández de Córdova-Cardona, duc de Sessa i de Baena, als jurats de la ciutat de Girona. Assabentat del gran nombre de gent que està entrant al Rosselló, els comunica que ha decidit reforçar la defensa de la ciutat enviant-hi més tropes d’infanteria i cavalleria i fortificant el castell de Montjuïc i el fort del Conestable. Lletres Reials, Ajuntament de Girona.

2 d'abril de 1687. El lloctinent Diego Felípez de Guzmán, marquès de Leganés, als jurats de la ciutat de Girona. Els prega que continuïn les obres de fortificació, entre altres del fort del Conestable i que s’esforcin a fer la contramuralla, per les despeses de la qual els comunica que ha escrit al veguer perquè recapti tot el que deu la vegueria

(Ampliar) - 2 d'abril de 1687. El lloctinent Diego Felípez de Guzmán, marquès de Leganés, als jurats de la ciutat de Girona. Els prega que continuïn les obres de fortificació, entre altres del fort del Conestable i que s’esforcin a fer la contramuralla, per les despeses de la qual els comunica que ha escrit al veguer perquè recapti tot el que deu la vegueria. Lletres Reials, Ajuntament de Girona.

Adrien Maurice de Noailles, duc de Noailles (1678–1766)

(Ampliar) - Adrien Maurice de Noailles, duc de Noailles (1678–1766). Viquipèdia.

Comandant d'enginyers (1755-1760)

(Ampliar) - Comandant d'enginyers (1755-1760). Dibuix de Francesc Riart.

Plano de un pedazo de parapeto del fuerte del Condestable de la plaza de Gerona, en que se propone la abilitación de los parapetos de las fortificaciones, de modo que no crien yervas ni malesas que los destuian. 1780

(Ampliar) - Plano de un pedazo de parapeto del fuerte del Condestable de la plaza de Gerona, en que se propone la abilitación de los parapetos de las fortificaciones, de modo que no crien yervas ni malesas que los destuian. 1780. Archivo General de Simancas.

Oficial d'infanteria lleugera de l'exèrcit napoleònic. 1812

(Ampliar) - Oficial d'infanteria lleugera de l'exèrcit napoleònic. 1812. Carle Vernet, "La Grande Armée de 1812". Viquipèdia.

Voltigeur del 2n Regiment d'Infanteria de Línia de Westfàlia. Setge de Girona. 1809

(Ampliar) - Voltigeur del 2n Regiment d'Infanteria de Línia de Westfàlia. Setge de Girona. 1809. Dibuix de M. Boisselier. Viquipèdia.


Localització
41º 59' 06" N
2º 49' 54.3" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés