La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

8. Sepulcre de Guillem de Montgrí

Damunt la porta del vestíbul d'entrada al claustre s'hi troba la tomba amb estàtua jacent del sagristà major, arquebisbe electe de Tarragona (1234-1239) i conqueridor d'Eivissa i Formentera el 8 d'agost de 1235 per al rei Jaume I, Guillem de Montgrí, mort el 1273. L'escultura va ser acabada en vida de Guillem, i és atribuïda al mestre Bartomeu de Girona. Al centre del casc històric d'Eivissa, al costat de l'Ajuntament, hi ha una rèplica del sepulcre donada pel consistori gironí a la dècada dels setanta.

Sepulcre de Guillem de Montgrí.

Guillem de Montgrí era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella i Bernat de Santaeugènia. Aquest darrer, que va ser governador de Mallorca, va adoptar el seu cognom per haver restaurat una branca dels Santaeugènia de Berga. Entre els nobles no era infreqüent que els fills d'un mateix pare rebessin o adoptessin diferent cognom, segons la nissaga i l'herència que representessin.
Les relacions de Guillem de Montgrí amb el rei En Jaume i la seva actuació a les Pitiüses queda palesa a la "Crònica" de Bernat Desclot; així, al capítol XV Com respos l'arquebisbe de Tarragona, esmenta que la resposta de Guillem a la petició del rei va ser [...] E sia plaer de Deu, qui aquest tan ardit fet vos ha mes en cor de començar, que ell la us leix acabar, a honor sua e a profit vostre e nostre, e de tota crestiandat. E yo don vos mil marchs d'argent e cincents muigs de civada, e docents cavallers, e bons mil servents ab llances e ab ballestes, qui seran bons en terra e en mar; e donarlos he bon sou, e ferlos he llur ops, e tot quant haguen mester, tro que la terra sia conquesta

Sota l'estàtua jacent hi ha un llarg epitafi, que Barrachina (op. cit.) indica que és estrany literàriament: tres versos en primera persona i la resta en tercera, que és un catàleg de mèrits del difunt. El sepulcre, procedent de la catedral romànica, va ser traslladat a la seva ubicació actual el 1711, tot i que segurament ja havia estat mogut anteriorment.
Malgrat la seva aparença i la distància des de l'observador, no es tracta d'un sarcòfag amb epitafi i una estàtua jacent al damunt. Es tracta de dos enormes blocs sense cavitat sobre els quals hi ha col·locada la imatge de Guillem de Montgrí. De fet, aquesta estructura ja s'intueix al observar que la part inferior està formada per dos blocs amb una juntura al mig, absolutament impropi d'un sarcòfag.
L'estructura inicial de la tomba no es coneix, malgrat que alguns estudiosos de la peça, com Barrachina, proposen un arcosoli amb una traça de cert interès. Basa la seva proposta amb elements formulats per Ainaud de Lasarte en allò que es refereix a l'atribució al mestre Bartomeu de dos capitells del claustre, que serien reaprofitats, amb una considerable especificitat, i que procedirien de la destrucció del monument inicial, tots dos amb una temàtica perfectament compatible amb la funerària: uns ocells picotejant uns fruits, i un grup de lleons.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8
  • El mestre Bartomeu de Girona. Jaume Barrachina Navarro. Article publicat a "Locus amoenus", nº 7, 2004. ISSN 1135-9722
  • Crònica. Bernat Desclot. Edicions 62, Barcelona 1982. ISBN 84-297-1840-O

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral

  • Un dels dos capitells del claustre de la Catedral atribuïts al mestre Bartomeu, i que procedirien del monument funerari original de Guillem de Montgrí.

    Una altra imatge del mateix capitell.

    El segon dels dos capitells del claustre de la Catedral atribuïts al mestre Bartomeu Capitell nº 58.


    Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés