Capitell nº 54

Capitell historiat. Escenes de l'Anunciació, la Nativitat i l'Epifania.

L'Anunciació. Al sisè mes, l'àngel Gabriel fou enviat per Déu a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, a una noia verge, promesa amb un home que es deia Josep, de la casa de David, i la verge es deia Maria. Va entrar, doncs, a casa d'ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es va torbar d'aquestes paraules, i pensava què podia significar aquesta salutació. Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Maria, que has trobat gràcia a la presència de Déu; concebràs i tindràs un fill, i li posaràs Jesús. Serà gran i serà anomenat Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regne no tindrà fi». (Lluc 1:26-33)

Malgrat l'estat molt mutilat d'aquesta cara, per la seva temàtica, aquest capitell està relacionat amb la cara 2 del capitell 3a del Claustre del convent de Sant Domènec. Al claustre de Sant Pere de Galligants també s'hi pot veure un capitell amb la mateixa temàtica, romànic, i una composició semblant.

La Nativitat. També Josep va pujar de la Galilea, del poble de Natzaret, a la Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, ja que era de la casa i la família de David, per empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava embarassada. Mentre eren allà, se li van complir els dies del part, i va infantar el seu fill primogènit; l'embolcallà i l'ajagué en una menjadora, perquè no tenien lloc a l'hostal. (Lluc. 2:4-7).

Per la seva temàtica, aquest capitell està relacionat amb la cara 1 del capitell 3a del Claustre del convent de Sant Domènec. També al claustre de Sant Pere de Galligants s'hi pot veure un capitell amb la mateixa temàtica, romànic, i una composició semblant.

L'adoració dels Mags. Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d'Israel».
Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure (estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.
(Mateu 2:1-12).

La representació de l'escena es desenvolupa en dues cares del capitell. L'estructura segueix els cànons dels segles XII-XIII en allò que es refereix a que els mags vesteixen mantells reials i porten corones, i mostren els seus presents en recipients luxosos que se suposa fets de metalls preciosos. Dos dels treis reis ocupen una de les cares. La cara següent mostra el tercer rei, -de fet, el primer-, força mutilat, agenollat en actitud d'ofrena i adoració, també seguint el cànon imperant a l'epoca, davant una Verge Maria que li presenta el nen Jesús damunt els seus genolls.

Al claustre de Sant Pere de Galligants s'hi pot veure un capitell amb la mateixa temàtica, romànic, i una composició semblant, així com també està relacionat amb les cares 4 i 5 del capitell 3b del Claustre del convent de Sant Domènec.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

  • Pels textos bíblics: Bíblia de Montserrat, Editorial Casal i Vall, 1992. ISBN 99913-1-005-3.

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral

  • Back-Index-Next