Ampliar

Imatge: El Punt

(Clicar per ampliar la imatge)


Per a què serveixen els museus

Amb el títol de ‘L'estètica de Girona' l'IES Narcís Xifra va convertir el claustre del monestir de Sant Pere de Galligants de Girona en un centre d'estètica personal decorativa.

La noia que a apareix a la fotografia, tan ben estintolada en un capitell del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, no porta vestit, sinó que amb la seva pell ja en té prou per vestir-se, una vegada rebut el treball artístic i pacient d'un tractament corporal. Llueix al cap un seguit de cintes que li ressalten encara més la figura i acaricien els arcs. És una de les figures que el capvespre del dijous vàrem descobrir, rebent un impacte visual extraordinari, en penetrar al monestir i observar que s'havia convertit per unes hores en un centre d'estètica personal decorativa.

Als profans en la matèria els sorprenia aquella múltiple instal·lació dintre de la pròpia església, on per diferents espais unes noies abillades de vestals o de sacerdotesses aplicaven als cossos nus estesos sobre superfícies horitzontals diferents tractaments de bellesa i tècniques de relaxació i estimulació corporal.

Al mateix temps, al claustre l'exhibició era de treballs d'estètica fets sobre el cos mateix de les noies, amb unes aplicacions d'imaginació creativa i desbordant. Entre columnes, i sota els arcs mil·lenaris, es revelaven figures femenines d'una extraordinària bellesa personal i d'un atrevit meravellós “vestit” estampat sobre el cos de cadascuna d'elles. No ens vàrem poder estar de pensar irònicament que si els abats que reposen en aquell claustre des de fa set o vuit-cents anys aixequessin el cap, quedarien esmaperduts de l'atreviment i la “profanació”, encara que tal vegada en el seu fur intern reconeixerien la bellesa que se'ls oferia en contemplació.

El nombre de visitants era important, però els qui no hi varen anar es perderen el privilegi de veure el museu de Sant Pere i el claustre, reviscuts per formes humanes impressionants en la seva estètica. Vàrem sentir-nos complaguts que la senyora Aurora Martin, directora del Museu, hagués donat facilitats per convertir aquell conjunt arqueològic incomparable en un marc fascinant per al treball que es volia exhibir. És per a això que han de servir els museus, més enllà de la seva missió de salvaguardar peces arqueològiques. Cal convenir que la presència pura i simple del material format per peces gregues, romanes o romàniques que normalment s'hi mostren no dóna per a més d'una o dues visites al llarg de tota la vida: és només quan s'hi afegeixen vivències creatives –teatre, dansa, estètica, cant coral...– que cobra sentit i categoria el museu i es converteix en un referent per a Girona.

Cal felicitar l'IES Narcís Xifra i tots els components de les seccions d'estètica personal decorativa i de perruqueria i estètica per l'esforç enorme realitzat, i la imaginació i creativitat desplegades. Apuntem que estaria bé repetir-ho, i fer-ho coincidir amb el Temps de flors. Podria resultar impressionant!

Joan Ribas.

Publicat a El Punt, diumenge 5 de juny de 2011.


Back-Index

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés---